Boston, New York, Sant Cugat

"Hi ha molts moments del viatge que m'han quedat indeleblement gravats", explica Gerald Fannon

Acabo de tornar dels EUA i, encara jetlagged, intento resumir la màgia que he sentit en descobrir un país que, tot i haver-lo viscut intensament a través de les notícies, pel·lícules, sèries i llibres, mai no havia visitat. Fins que el Carlos Ramos, amic i catedràtic del prestigiós Wellesley College (fundat el 1875 a Boston) m'hi va convidar per fer una conferència sobre els 26 anys del nostre Teatre-Auditori. Ja fa 20 anys que col·laboro amb aquesta prestigiosa universitat de dones en les seves visites a Catalunya, però ha estat un autèntic honor poder anar a Wellesley per parlar-los in situ de la nostra ciutat i la seva riquesa cultural i sentir el seu interès i el seu escalf.

 

Hi ha molts moments del viatge que m'han quedat indeleblement gravats. A Boston, per exemple, la visita a la casa del JFK, els museus de Harvard i la llibreria Grolier (que només ven llibres de poesia!). I a Nova York (on vaig fer una trobada amb exalumnes del centre), vaig gaudir, i molt, d'aquella sensació "feeling like you're in a film", i poques hores després de la "Tempesta de guitarres" d'Andrea Motis al Teatre-Auditori, anant cap al concert del gran Joe Lovano a l'Appel Room del Lincoln Center (amb vistes espectaculars de la ciutat com a rerefons), vam veure com es filmava l'escena d'una pel·lícula al voltant de Colombus Circle. En 3 dies vam caminar més de 40 quilòmetres, amb l'impossible objectiu de veure-ho tot.

Al vol de tornada, he vist "Yesterday" de Danny Boyle (i si els Beatles no haguessin existit?) i, ja a casa, a la Floresta, baldat, em fico al llit a mitjanit i, a les 4 de la matinada, em desperto de cop: Who the f*** am I? Where the f*** am I? Tot ha estat un somni? I si John Lennon ara té 79 anys, quants en tinc jo?... I sento unes ganes boges de menjar maduixes, fora de temporada.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?