Boston, New York, Sant Cugat

Acabo de tornar dels EUA i, encara jetlagged, intento resumir la màgia que he sentit en descobrir un país que, tot i haver-lo viscut intensament a través de les notícies, pel·lícules, sèries i llibres, mai no havia visitat. Fins que el Carlos Ramos, amic i catedràtic del prestigiós Wellesley College (fundat el 1875 a Boston) m'hi va convidar per fer una conferència sobre els 26 anys del nostre Teatre-Auditori. Ja fa 20 anys que col·laboro amb aquesta prestigiosa universitat de dones en les seves visites a Catalunya, però ha estat un autèntic honor poder anar a Wellesley per parlar-los in situ de la nostra ciutat i la seva riquesa cultural i sentir el seu interès i el seu escalf.

Hi ha molts moments del viatge que m'han quedat indeleblement gravats. A Boston, per exemple, la visita a la casa del JFK, els museus de Harvard i la llibreria Grolier (que només ven llibres de poesia!). I a Nova York (on vaig fer una trobada amb exalumnes del centre), vaig gaudir, i molt, d'aquella sensació "feeling like you're in a film", i poques hores després de la "Tempesta de guitarres" d'Andrea Motis al Teatre-Auditori, anant cap al concert del gran Joe Lovano a l'Appel Room del Lincoln Center (amb vistes espectaculars de la ciutat com a rerefons), vam veure com es filmava l'escena d'una pel·lícula al voltant de Colombus Circle. En 3 dies vam caminar més de 40 quilòmetres, amb l'impossible objectiu de veure-ho tot.

Al vol de tornada, he vist "Yesterday" de Danny Boyle (i si els Beatles no haguessin existit?) i, ja a casa, a la Floresta, baldat, em fico al llit a mitjanit i, a les 4 de la matinada, em desperto de cop: Who the f*** am I? Where the f*** am I? Tot ha estat un somni? I si John Lennon ara té 79 anys, quants en tinc jo?... I sento unes ganes boges de menjar maduixes, fora de temporada.