Cal un tercer temps

Aquests dies està més visible que mai, el que fa un club del nostre municipi, al Japó s'està disputant la Copa del Món de Rugbi i per tant, aquest esport és clarament visible. També ara, el desacord entre opcions polítiques, en la nostra societat, és evident. En el rugbi axó està resolt, des del seu inici històric, en la desavinença social, inclús sembla que perpetuar-lo, sigui l'objectiu.

Que la vida, la societat, el municipi, els grups, són la suma de la diversitat, és conegut des de sempre i acceptat, a partir de la reflexió i la discussió, pel qual, després de molts entrebancs, masses, es va generar i aplicar el sistema de representació parlamentària, que ara malauradament, veiem que no funciona.

El rugbi ofereix una solució, basada en el seu propi ideari, que mostra una manera d'encarar la vida, ja que ensenya que sense contrari, no hi ha joc, que sense duresa física i mental no es gaudeix, que guanyar o perdre és una part del joc, que les normes estan per seguir-se o parlar-se, per adaptar-les a cada moment i circumstància i que sempre, hi ha, la volguda obligació, d'un tercer temps on tots i són convocats en positiu, per parlar, arreglar diferencies i gaudir aplegats, que és l'única manera real de gaudir...de fer vida.

El rugbi, la seva idiosincràsia, no és ni millor ni pitjor, que altres activitats amb la mateixa filosofia, però pot ser un exemple per tornar a la vida en societat del segle XXI.

Reconeguem-ho, no podem seguir molt més temps amb aquesta realitat del no fer, hi som moltes persones per qui generar una societat millor ara i en el futur, calen fets i no paraules, cervell i no hormones i sempre sentit comú, en companyia.