La nostra primera canalla!

Un dia de l'any 1995, la meva filla Magalí ens va dir que un grup de gent del poble s'estava organitzant per formar una colla castellera. El meu fill Marc i jo vam anar a treure el nas. Vam assistir a una primera trobada al Club Muntanyenc, on d'entre altres coses ens va ensenyar com fer un "pom de dalt" [l'enxaneta, l'aixecador i els dosos]. En aquell moment no m'hi vaig implicar, però tenia ganes de participar-hi, ja que des de petita volia ser castellera, però com que era nena no m'estava permès.

Tan bon punt van començar els assajos a l'escola Joan Maragall, em van demanar de col·laborar-hi. Allà vaig iniciar la meva trajectòria amb els Castellers de Sant Cugat formant part de l'equip que gestionava i acompanyava els més petits de la colla, la canalla, fins al 2002.

A partir del 1997 vaig encarregar-me de dirigir l'equip de canalla, amb uns punts prioritaris: crear un bon vincle amb els infants i les famílies, defugir la competitivitat, i ensenyar a ajudar-se i a confiar en la resta del grup. Cal tenir en compte que demanem a nens molt petits una concentració i una responsabilitat que enlloc més se'ls ha exigit, i els hem de deixar clar que faran una activitat amb seny i seguretat.

Quant a la gran concentració que hi posaven, recordo una actuació, en què va nevar una mica, vaig parlar amb els nens del pom perquè no s'amoïnessin i que ho podíem fer igual. En baixar del castell, la nena que feia d'enxaneta em va venir a buscar per dir-me que no patís, que a dalt del castell no hi nevava. Estava tan concentrada que no va notar la neu!

Aquests anys em van deixar un munt de records i una vinculació amb aquells nens que encara dura avui dia.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.