Cansament participatiu

Un dels objectius de l'administració pública és la necessitat que els ciutadans s'impliquin en tot allò que té a veure amb la seva ciutat i, sens dubte, és una fita més que raonable i positiva. Ara bé, de vegades penso que no són conscients de les renúncies personals que ens fan patir i que tot plegat, quan acaben els processos, ens deixen una sensació d'avorriment i resignació desmotivadora.

He anat a pràcticament a tots els pressupostos participatius, això vol dir pensar en projectes inclusius i de necessitat col·lectiva, accedir al web, incloure les teves propostes i esperar la valoració tècnica. Després d'això ve un seguit de tallers i reunions explicatives que he de dir que poden comptabilitzar-se en un gruix de 6 hores totals com a mínim. Lògicament no totes les iniciatives poden entrar dins del paquet, bé per estar duplicades o per la impossibilitat de fer-les efectives, així que després d'un cribratge des de l'Ajuntament, finalment s'inicia el període de votació entre les escollides i es valoren els resultats posteriorment a les reunions dels Consells de Barri.

Com veieu és un procés llarg i tediós. Encara que els professionals fan tot el possible per fer-lo el més atractiu possible, la veritat és que la sensació és que has perdut molt de temps... Massa, i per tant, fan que els ciutadans no s'engresquin de nou. Aquest és el motiu pel qual el percentatge de participació cada vegada és més baix.

Si el que es vol és dinamisme i diversificació de propostes, s'han de reformular tant els Consells com els processos; si pel contrari s'obvia, anirà disminuint fins que acabin per desaparèixer. S'ha demanat sovint, ara manca que prenguin nota.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.