Cara i creu de la COVID-19

Avui, 65 dies després de començar el confinament, exposo unes consideracions. La bona gent va començar a aplaudir a les 8 del capvespre als col·lectius sanitaris per mostrar el reconeixement per una feina dura i perillosa. Alhora quan comença aquesta desescalada veiem com altres que sembla no entenen que passa i, per donar un exemple viscut a la plaça del Dr. Olivella de La Floresta, van en grups de quinze ciclistes sense mascareta (lògic per una part) i s'ajunten i xerren com sempre. 

Tots semblava que teníem present que la vida tenia un valor incalculable, és a dir, no tenia valor perquè és de veritat l'única cosa que tenim, però existeix segons informacions publicades el VEV o sigui el Valor Estadístic de la Vida, que determina segons l'edat de cada persona el seu valor en euros i, afortunadament pels que estem, com jo, en la fase de plena vulnerabilitat, és més alt si segueixes vivint que si et mors o et deixen morir. 

Tothom diu, fins i tot els polítics, que la salut, l'educació i la cultura són primordials i que els pressupostos que es destinaran seran més alts però, mentrestant, el que cobra un polític en concepte dietes, encara avui sense treballar, és més alt que el cobren els infermers/eres i no diguem el personal de neteja que se la juguen diàriament. 

Parlant de polítics, en general i salvant les excepcions que n'hi ha, la pandèmia sembla que ha excitat els seus instints més carronyers i les actituds, els discursos i els enfrontaments estan dictats gairebé sempre per la guerra estrictament partidista al marge de les necessitats reals dels ciutadans. Nova normalitat? Perdonin però és molt lleig riure de coses tan serioses.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.