Casar-se amb Covid

Reflexió al voltant del fet de casar-se durant la pandèmia del coronavirus

Conec el Jordi des de fa més de tretze anys. Té molt carisma i empenta. Es va enamorar de la Maria, una gran dona, i a l'abril s'havien de casar. En ple Covid, com moltes parelles, van haver de buscar una data alternativa i la van canviar al 4 de Juliol. Seria un casament només amb els pares, germans i tiets, a Les Avellanes i el convit seria a Lleida. Arriba el dia del casament i escolto per la ràdio que confinen Lleida. Truco al Jordi: què farem? Ell em diu que es casa igualment. I així va ser. Una cerimònia inoblidable a Les Avellanes i un convit improvisat, preparat per la mateixa família a Montfalcó (el poble d'ella). Doncs bé, he de dir que va ser un dels casaments més macos que he pogut assistir. Impressionant l'actitud dels nuvis que en tot moment s'ho van prendre tot molt positivament. I és que res no podia aturar les ganes d'estimar-se i d'iniciar una vida junts. Amb molta creativitat la família va fer que tot fos inoblidable, fins i tot vam tenir una petita rèplica de la Patum! Tot molt casolà, amb molta olor de família que s'estima. I és que la fe ajuda a veure noves possibilitats en portes que es tanquen. Al Monestir seguim cuidant els detalls perquè els nuvis visquin amb plenitud el seu casament.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem