Castells en família: logística i complicitat

Fer castells en família és, sens dubte, una de les bones decisions que hem pres. Una aposta familiar que ens ha donat molts bons moments. Quan vam arribar als Castellers de Sant Cugat érem una família amb una noia de 13 anys i tres nens d'11, 7 i 4 anys. La veritat és que a la nostra filla no li motivava gaire la idea de fer castells, però, com que feia música, es va enganxar als grabals. Per als nois, la cosa era clara: ells eren canalla. I el meu company, l'instigador d'aquella aventura, he de confessar que era el més motivat de tots.

I sí, la logística de fer castells en família és complicada. Els dies d'assaig entre setmana suposen preparar bosses, sopar per emportar, previsió de deures... Després estan els caps de setmana, que es van tenyir de verd Collserola. Les actuacions de dissabte suposaven dinar d'hora, preparar berenar i sopars si anàvem lluny; i les de diumenge, portar un pícnic o dinar quasi a l'hora de berenar... I la roba d'actuació!: 6 pantalons, 6 camises, les faixes, sabatilles per a la canalla... Al «Quarts de 9» de TV3 ho van explicar molt bé!

Però deixant de banda la logística, la complicitat familiar era el millor. Van ser uns anys de compartir activitats i vivències dins i fora del castell: donant-li veu amb la música, resistència des de la base, alçada i coronant-lo, però també fent feina al local social, preparant l'espai de la canalla al Concurs i venent la roba als castellers. Ells i jo teníem un espai i una tasca a la colla.

Castells en família: anys de logística impossible, però d'una complicitat familiar que ara, que han passat ja 10 anys, em sembla encara més única.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.