Per què fem castells?

Una de les grans qüestions que han de contestar les colles castelleres per mantenir encesa la flama de la passió i el compromís dels seus components és “per què fem castells?”

No és una qüestió intranscendent, atès que cadascun de nosaltres fa castells per una raó o una altra. N’hi ha que ho fan per socialitzar, d’altres que ho fan per sentir-se partícips d’una activitat que traspua uns valors que volen traslladar a la resta de la societat, d’altres perquè els agrada la plasticitat de l’activitat o bé l’activitat física que suposa, d’altres per la possibilitat de visitar la geografia catalana de manera diferent, d’altres per viure una activitat de cultura popular de forma intensa, d’altres per sentir-se protagonistes, d’altres perquè simplement els agrada... i d’altres per una mica de tot això i més.

La colla ha de ser capaç de donar resposta a totes aquestes inquietuds i raons per seguir participant en l’activitat castellera, perquè d’aquesta manera mantindrà vives aquelles raons inicials individuals per assolir l’objectiu comú que és fer castells.

Perquè, no ho oblidem, les raons per les quals ens hem acostat a la colla seran les que siguin, les necessitats de cadascú seran les que siguin, les motivacions individuals per formar part de la família castellera seran les que siguin, però totes elles convergeixen en una única que sobresurt per damunt de totes i que ens uneix a tots: fer castells i fer-los ben fets.

Si tenim cura d’aquestes raons, si estem atents a totes les necessitats i, per què no?, si potenciem les motivacions individuals, farem que l’activitat castellera segueixi forta i compromesa.

Gausacs, amunt!

Raül, només és justa l’absolució!