El Cata: lliure mercat i memòria perduda

Eres la cita imprescindible dels divendres. Llavors no necessitàvem Whats App ni recordatoris a l'agenda, sabíem on eres i que hi series sempre. "A les vuit al Cata". Darrere la teva porta, quinze o vint amics amuntegats al voltant de les taules, cerveses i fum de tabac arreu. Un tumult de gent parlant amb el to de veu desmesurat, escena impossible en aquest món pandèmic.

Taules de marbre, neveres de fusta, miralls d'època i esgrafiats de coloraines a la paret. Lletres als vidres que anunciaven, d'entre altres especialitats, gambes "al ajillo" i bombes picants. En Miquel corrent amb pressa entre les taules. Nens, què us poso?

Se'm fa impossible perdre't del nostre imaginari col·lectiu, Cata. Vam ser molt felices allà dins. Has sigut emblema d'un poble que es va fer gran a marxes forçades, a cop de talonari. Hi volen construir pisos, ens diuen. Tant de bo es pugui protegir el teu testimoni, les teves parets, la poca memòria que resta dempeus.

Una persiana més que abaixa després de 85 anys de servei. Vas veure passar una guerra i, en canvi, no has pogut vèncer la tirania del capital. Llei del lliure mercat, en diuen. Jo en dic espoli de memòria col·lectiva.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.