Catalunya al núvol

Ho vaig llegir a finals de juny, però les calors d'aquest agost no m'ho han fet oblidar. Mira que els científics socials li han donat voltes al tema nacional i, amb tot i això, no han arribat a una opinió unànime. Mira que en Prat de la Riba, home sistemàtic i culte, va fer un esforç de síntesi important (La nacionalitat catalana, 1906) per definir nacionalment Catalunya. Mira que Jordi Pujol, que tenia Catalunya al cap, va fer una tasca ingent de construcció nacional. Doncs tot això no serveix de res.

Arriba el santcugatenc Jordi Puigneró, conseller de polítiques digitals i alguna cosa més, i ens diu que la nació (o la república, si ho voleu així) serà digital o no serà. Ens diu que cal "tenir totes les estructures de país en un núvol" i que no cal que el govern tingui el control físic del país. En definitiva, ens diu que podem "esdevenir a curt termini un estat al núvol". Francament, si no fos perquè està escrit i publicat, hom pensaria que es tracta d'un d'aquells twits inventats per distreure el personal. Però qui ho diu és ni més ni menys que conseller de la Generalitat de Catalunya!

Encara que, ben mirat, la proposta és ben coherent amb l'independentisme que gastem per aquí. Si l'1-0 va ser el big bang de la política catalana. Si el senyor Puigdemont encara es pensa que és molt honorable, i ho dic en el sentit profund de l'expressió. I si molts encara es pensen que ho hem fet de primera i que la república està al caure. Per què no podem posar Catalunya al núvol? Catalunya, que no els catalans i les catalanes, que s'entengui bé, es tracta de seguir governant una Catalunya imaginària, que només existeix en el cap del senyor Puigneró i dels qui pensen com ell. La Catalunya realment existent segueix el seu propi camí.