Ciutat Europea de l'Esport, i que més

El passat 20 de març es va fer la presentació de Sant Cugat Ciutat Europea de l'Esport 2018, va ser el tret publicitari de sortida d'un fet engegat a principis d'any.

L'acte, per mi va ser deficient en fons i forma. En fons perquè el que havia de mostrar-se era l'esport en el sentit més ampli, el que forma persones en l'esport i per tant enforteix i consolida societats.

Així doncs, es va puntualitzar molt l'esport per joves i el paper dels Clubs, el qual és cert sens dubte, trist seria que no fos així, però més del 50% de la població són dones i vells, als que se'ls hi va deixar l'esport social (?) en ple segle XXI i en una ciutat molt desenvolupada, amb una ampla esperança de vida activa.

En forma, perquè en l'acte es va trobar a faltar la presència activa, no per fer-se veure, a tots els partits de l'arc polític municipal, mostrant-se una feixuga repetició del mateix partit en diferents institucions del país. Es va parlar de la transversalitat de l'esport, però aquesta no es va fer visible.

Tenir la nominació que tenim, és un honor fruit d'un esforç, perfecte i gràcies; però sobretot és i ha de ser un repte per fer que l'esport sigui realment per tothom, sigui una eina d'educació i formació i molt especialment sigui una palanca de canvi, de tradicions i vicis i així l'esport arribi a totes i tots... com per exemple el canvi d'horaris... Entre altres coses perquè no es poden seguir fent més equipaments, per raons

econòmiques i molt especialment de sentit comú.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem