Ciutat i futur

'Després de dos anys he de dir que la ciutat continua estàtica, amb una aparença artificial i un futur més aviat mediocre'

Les ciutats són com els éssers vius, necessiten exercitar-se físicament i mental per tal d'assegurar-se una existència sana i vigorosa. Sense filtres, tal com veig jo les coses, Sant Cugat està lluny de lluir salut i vigor.

Vaig agafar amb entusiasme el canvi del blau al groc de l'Ajuntament; creia -i continuo creient- que era necessària una sacsejada que ens despertés als santcugatencs de la somnolència en la qual ens havíem instal·lat i que ens mantenia aturats. Imaginava que trenta anys del mateix menú havia empobrit la nostra dieta inflant-nos la panxa d'autocomplaença fins a fer-nos perdre de vista alguns problemes reals de la ciutat. Sense dir-ho, ens pensàvem que a Sant Cugat s'embotellava el benestar en ampolles a demanda.

Després de dos anys he de dir que la ciutat continua estàtica, amb una aparença artificial i un futur més aviat mediocre. Ens manca ambició, estratègia i responsabilitat amb el país. A tots. Govern Municipal i Oposició; habitant de sempre i resident des d'ahir mateix.

Els projectes pels pròxims dos anys són un cant monòton, una barreja d'obvietats i d'actuacions mil vegades anunciades: habitatge assequible, comissaries de barri, un pla d'igualtat i LGTBI, un centre d'emprenedoria... i una piulada sobre l'arranjament d'un sot.

Miro a alguna de les ciutats que ens envolten i ho faig amb enveja; clústers amb vocació internacional, col·laboració entre administració local i empreses per electrificar la mobilitat, quaranta projectes sota el paraigua del Next Generation amb anuncis de més de 900 milions d'inversió productiva, de la que crea feina i atreu talent. D'això se'n diu visió de futur i ambició, plans de ciutat oberta i govern per les persones reals, ciutat viva.

 
 
Comentaris

Destaquem