La ciutat és un milió de coses

Escric sota amb la síndrome de l'excepcionalitat. Marxes per la llibertat, manifestacions pacífiques, festives i creatives, que es veuen trencades per la violència d'un heterogeni col·lectiu on es barregen revoltats contra el sistema, independentistes emprenyats, joves sense cap adscripció política àvids d'experiències insòlites i ultradretans infiltrats per destruir el missatge essencial de rebuig a unes condemnes injustes.

Més de 10.000 conciutadans han engrossit la marxa provinent de Sant Quirze i, de manera irregular però continua, hi ha hagut talls de carreteres dins del municipi, protagonitzats per membres dels CDR i Arran de la ciutat amb alguna resposta contundent per part dels afectats. Fins aquí cap novetat en la llarga marxa de la revolta contra el status quo que he viscut des de la meva joventut als anys 60.

Però la ciutat, com dic en el títol, manllevat d'un programa radiofònic de fa molts anys, és molt més que això i m'agradaria que no ho oblidéssim ofegats per aquesta situació extraordinària que, necessàriament, ha de coexistir amb el dia a dia, amb l'exigència continua de pensar, organitzar i posar en marxa solucions a problemes humans que pertoca solucionar als polítics que ens representen.

Titulars: "Sant Cugat, ciutat catalana amb l'habitatge més car", "Nova xifra record de santcugatencs que marxen a altres municipis catalans", "Augmenta el tancament de botigues en el centre per la pujada dels lloguers i canvis en la manera de comprar". "Més de 17.000 alumnes comencen al nou curs" i jo afegeixo, hi ha parcs i zones verdes però falten espais pels adolescents i joves. Cal pensar en aquestes coses i posar-hi remei.