Confinar, desconfinar... aquesta és la qüestió

És una temporada estranya, seguim en un confinament que cada dia em genera més dubtes, ja que no es pot tenir en tensió a les persones tant de temps, sense dades objectives i informació contrastada, en la mesura del possible, objectiva i ben explicada.

Aquests dies he pensat molt en l'informe Els límits del creixement del Club de Roma (1972), on les projeccions que feien del creixement de la població no es van complir, ja que aquest està regulat per molts paràmetres, alguns dels quals o no van estar introduïts o no van ser prou ponderats en el model, com que el benestar, la cultura, el desenvolupament personal... frenen la taxa de natalitat i per tant el creixement de la població.

Quelcom similar deu haver passat en les projeccions respecte de l'afectació de la COVID-19 en Africà: han fallat estrepitosament a la baixa, per sort. Potser, també passi en el corriment dels models aplicats aquí, ja que de moment les relacions entre infectats i morts, la incidència en franges d'edat, nivell social i assistencial... són encarà massa febles.

Això és característic en la ciència de qualitat, on els resultats mai milloren el mostreig. No de la ciència aparador, que hem vist aquests darrers mesos. Perquè no ens autoimposem silenci, especialment en tots els pregoners de bones, dolentes o intranscendents notícies i valoracions.

Més recerca, més pensament i menys histèria, ja que hem d'actuar amb imaginació, solidaritat i sentit comú, perquè volem gaudir i viure avui i en el futur. A més, compta, perquè amb valentia desmesurada et maten, però amb por, no vius.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.