El vicepresident digital

El vicepresident de la Generalitat és un senyor interessant, per dir-ho d'alguna manera. Entre paella i paella, concedeix entrevistes d'allò més sucoses

El vicepresident de la Generalitat és un senyor interessant, per dir-ho d'alguna manera. Entre paella i paella -em refereixo, naturalment, a la paella que va organitzar la lleona de TV3 amb vint-i-una persones, sense guardar les normes anticovid a les quals estem obligats tots els catalans i catalanes i a la qual va assistir el vicepresident- concedeix entrevistes d'allò més sucoses. I també fa declaracions d'allò més diplomàtiques, com la de què el govern central haurà de «pagar al comptat» en la taula de negociació. Fent amics!

Anem a l'entrevista que va publicar fa tres setmanes el TOT Sant Cugat. Cal dir que les dues entrevistadores li van posar en safata. L'home té dues grans passions: les polítiques digitals i fer possible l'anada a i tornada de Barcelona amb bicicleta pels Túnels de Vallvidrera. Llàstima que això segon m'arribarà una mica tard!

D'antuvi ens deixa anar que a Catalunya li toca ser «un gran hub digital europeu i del món i això vol dir digitalitzar-nos». Quina mania amb els hubs, ja sigui el digital o el de l'aeroport del Prat, al qual ha donat llum verda, que no és el mateix que defensar una Catalunya verda i ecològica. Pel que fa a això de digitalitzar-nos, que no va per ell, ja que és un addicte al dit puigdemontista, caldria fer algunes precisions. A molts la digitalització ens ha complicat alguns aspectes de la nostra quotidianitat, però, ja se sap, aquesta no forma part de l'àmbit de les parides polítiques.

Però allò que resulta més interessant és la seva opinió sobre l'actualitat i el futur de la nostra ciutat. Compte, no us perdeu ni un mot! A Sant Cugat «el veig sense un projecte clar. No sé quin és el projecte de ciutat d'aquest govern». Val, potser no s'hi ha fixat prou, està molt ocupat digitalitzant-nos. El que segueix ja és per a nota: «No veig cap on va la ciutat. També des de la perspectiva nacional, el veig amb poca trempera, la veritat». M'ho explica vicepresident. En què consisteix la trempera nacional d'un ajuntament? En cantar Els Segadors abans de cada ple municipal? En penjar un retrat de Puigdemont a la sala de plens?

Però, seguim. N'hi ha més. L'home ens explica que el projecte de Junts per Sant Cugat «hauria de treballar per recuperar el model de ciutat dels últims quinze anys, en el que era referent econòmicament, en sostenibilitat i referent també en habitatge». Resulta que tot això ho hem perdut només en dos anys! Realment, extraordinari. I, a més, sense necessitat d'esmentar la pandèmia, que, pel que sembla, ha passat de llarg de la nostra ciutat.

He deixat el millor per al final. Això sí que és per petar-se de riure. Quan li pregunten que ha quedat del concepte de Smart City, el vice respon: «No he vist un projecte clar en aquest sentit. Sant Cugat ha sortit una mica del mapa de ciutats que eren referents en aquest àmbit i ara no sé en què som referents». Però, home de Déu, si va ser vostè qui va convertir el projecte Smart City en una operació de màrqueting! És que potser ha estat el govern actual el que ha liquidat l'esperpèntic carrer intel·ligent? Cal tenir la cara dura per dir una cosa com aquesta.

La cirereta a l'entrevista la posa quan afirma que li agradaria que la ciutat preservés «la seva identitat diferenciada del que pot ser la típica ciutat metropolitana». En la més pura tradició recoderista, reivindica una taca verda i digital en el gris metropolità.

En definitiva, aquest home és una bona mostra del que La Vanguardia ha batejat com el Clan de Sant Cugat. Tindrem ocasió de seguir-ne parlant.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem