Corbs, colom i pardals

El TS ens regala la darrera setmana de juliol una última prova de què és la venjança -una emoció tòxica i molt desadaptativa- l'element que motiva la seva acció quan es tracta de jutjar els presos polítics catalans. 

Atorgar-ser les funcions de jutges de vigilància penitenciària és l'últim acte d'aquesta ignomínia, i un pas més en la destrucció de l'estat de dret. La pinça amb la fiscalia és un fet; i aquesta, el nexe de relació entre el TS i el Gobierno de España: "¿de quién depende la fiscalia? Pues eso". 

Hi ha un element estrambòtic en la posició del ministeri fiscal quan apel·la a la "reeducación y resocialización" dels presos, o quan assegura que cap d'ells ha participat en un tractament per curar-se "de los dèficits detectados".

En sentir la notícia vaig pensar de seguida en un ciutadà de Sant Cugat, del qual més m'enorgulleixo quan dic que sóc santcugatenc, el Raül Romeva. No el conec personalment, però sé de la seva trajectòria pública: cooperant amb vint-i-pocs anys a Bòsnia i Croàcia en plena guerra dels Balcans; ajudant principal del representant de la UNESCO en la zona com a promotor del programa educatiu de Cultura i Pau; supervisor de l'OSCE en les eleccions a Bòsnia i Hercegovina de després de la guerra; investigador sobre la Pau i el Desarmament del Centre UNESCO Catalunya; coordinador de campanyes de desarmament a Intermon-Oxfam; objector de consciència i implicat en tota mena de moviments que apostin pel pacifisme com a lògica de funcionament mundial. I gausac, una camisa verda obstinat a fer arribar l'enxaneta santcugatenca el més a prop possible del cel. Reeducar. Quina bestiesa!

Una visió en ve al cap: que uns corbs ataquin despietadament a un colom blanc no fa més que atiar les ganes de volar dels que anem pel món com a insignificants pardals.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.