De la crisi sanitària a la crisi econòmica

Article d'opinió d'Hermosilla parlant sobre l'impacte econòmic del coronavirus

Som a la quarta setmana de confinament i la situació d'emergència sanitària provocada pel COVID-19 ha arribat quasi a la categoria de quotidiana; això ha donat pas a què una altra qüestió comenci a preocupar als ciutadans, les conseqüències sobre l'economia i, especialment, sobre l'economia de les famílies.

L'aturada econòmica suposa un cop dramàtic per les butxaques dels ciutadans. La superació de la crisi financera de 2009 es va basar en la rebaixa dels salaris i la reducció de la despesa social. Així hem millorat la productivitat de l'economia, i així hem minorat el forat dels comptes públics dels 60.000 milions enterrats al rescat dels bancs.

No criticarem la manca de modernització del sistema productiu, un sector públic aturat en un model de fa trenta anys, ni la poca exigència als bancs perquè retornin els diners utilitzats pel seu rescat (diners trets, en bona part, del sistema sanitari). És el moment d'exigir que cada administració prengui les decisions necessàries dintre del seu àmbit de competències perquè la crisi econòmica que provocarà la pandèmia no acabi produint més drames que la mateixa malaltia.

Hem d'exigir al Govern d'Espanya -autodecretada única autoritat competent durat la crisi que prengui decisions extremes per solucionar els problemes extrems als quals ens enfrontem. No hi ha discussió entre els economistes amb les mesures a prendre a curt termini: injecció de diners directament a la butxaca de les famílies confinades a casa; suspensió del pagament d'hipoteques i lloguers, de subministraments bàsics, llum, gas, aigua i telèfon; suspensió de la liquidació d'impostos (s'ha de liquidar abans del 20 d'abril el primer trimestre IVA i IRPF, les quotes d'autònoms i el pagament a compte de l'Impost de Societats). D'aquestes mesures el govern de socialistes i comuns no ha pres ni una, ni mitja. Guanyen temps per reduir el seu cost, actitud deslleial pels ciutadans i petits i mitjans empresaris, doncs hauran d'assumir el cost que no assumeixi l'Estat.

El dia d'avui, són els ajuntaments els que han pres la iniciativa, justament l'Administració amb les competències en matèria econòmica més limitades. Prenent per referència l'Ajuntament de Sant Cugat, ens trobem que ha decidit suspendre el cobrament de lloguers als inquilins de Promusa, pisos, locals i pàrquings; ajornat el cobrament de tributs municipals, també ha suspès el cobrament de tots els serveis que presta l'Ajuntament (escoles bressol, escola de música, OMET...). També està preparant un paquet de subvencions i ajuts econòmics per als col·lectius més perjudicats per l'aturada de l'activitat.

Hem de donar valor a tota la feina de la nostra administració local, al peu del canó amb coratge i acció en aquests moments estranys, preludi d'un temps incert. Aquest coratge i acció és el que enyorem al Consell de Ministres. Canviar militars, policies i guàrdia civils per tècnics sanitaris i economistes seria un primer pas, potser.

 
Comentaris

Destaquem