El sector cultural català és prioritari, ens diuen els polítics. Sembla que ens volen vendre gat per llebre, ja que l'estament polític veu amb distància el fet cultural, i no sols l'espanyol. Als polítics els hi hem de recordar, que la consciència d'un país i d'una societat ha de tenir un esperit sensible, a fi de poder actual de manera sensible i intel·ligent, i les arts són les eines ideals per afavorir reflexió.
A Sant Cugat fa un any que tenim el tripartit i culturalment ha estat un any apagat, res de transformació cultural, res d'estimular la indústria cultural. Els nostres polítics no miren Europa? Fixem-nos com s'està reactivant la cultura al continent i com les administracions i la societat, estudien la manera d'encarar la problemàtica en temps de la COVID-19.
Aquí, també ens cal un fort debat transversal, ja que les ciutats culturals les fem tots. Ho sap el tripartit? Sant Cugat és una ciutat rica i d'un alt nivell en molts aspectes, entre ells el cultural i l'econòmic. Això hauria d'ajudar a impulsar amb més força tots els fets que tenen a veure amb la indústria cultural. Històricament la iniciativa privada ha mogut motor a fi que estiguéssim a l'avantguarda, gràcies sobretot a Tomas Aymat, Miquel Samaranch, Miquel Ferrer i també amb la Biennal d'Art Contemporani Català, fets que formen part de la història del país. Artistes, intel·lectuals, pensadors, han vingut i vénen a veure aquell passat i aquest present que continuem fent les galeries d'art. La flama no s'ha apagat.
Ara, en temps de la COVID-19, tots junts, hem de fer la nova realitat. Estem en nous temps i ja no creiem en les paraules, creiem en els fets.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.