Dalila?

Avui m’he tallat els cabells a prop de l’estació. Portava la cueta molt llarga i he pensat que ja era hora d’escurçar-la una mica. Només les puntes! En entrar-hi, hi ha tres clientes assegudes i m’imagino una llarga espera, però una de les perruqueres em fa passar i em diu: “Tu escrius al TOT, oi?” Li somric i li dic que sí, realment content pel fet que m’hagi pogut reconèixer pels meus articles. I, quan em pregunta: “Què fem?”, li dic, sorprenent-me a mi mateix: “Curt pels costats i pel darrere.”

Recordo unes vinyetes que va dibuixar un amic fa molts anys. Un anglès entra en una barberia, demana un tall de cabells “com el James Dean” i es posa a llegir el diari, mentre el barber s’hi aplica de valent. Les últimes vinyetes mostraven el senyor tot esquilat i enfadat, dient: “Però si li he dit com el James Dean!!!” i el barber, amb flegma britànica, li respon: “Doncs, si el James Dean vingués aquí, és el que li faríem.”

“Com el Brad o el Leonardo!”, li dic, i la perruquera riu, mostrant-me la cueta sumàriament seccionada. Seguidament, la conversa és molt amena i em recomana unes sèries que no em puc perdre: “Stranger Things” i “Sons of Anarchy”. I, 15 minuts més tard, salvant les distàncies, sóc un híbrid entre Pitt, DiCaprio i Dean.

I llavors faig un primer pla dels meus cabells al terra i l’envio al grup wtsp “Family” amb el missatge: “¿A que no adivináis qué animal es éste?” En sortir al carrer, noto la freda carícia del vent al clatell. Em sento com nou, però em sap greu no haver recomanat a l’entranyable perruquera la nova sèrie del gran Ricky Gervais, “After Life”.

I, de cop, m’entra un missatge de l’Alex Sardà que diu: “Ostres, Samsó! Que t’han tallat la cueta?”