Els despropòsits pel nou any

"Somiava que els infants l'omplissin de jocs i que la gent gran gaudís d'un entorn amb unes boniques vistes"

L'Amfiteatre del Vallès recentment inaugurat és d'aquells projectes tocats per l'infortuni, començant per la decisió de la Sra. Conesa d'aturar-ho sense parlar primer amb els ideòlegs passant per un seguit d'aprovacions que després no es materialitzaven com s'havien acordat, parlo de la zona infantil per exemple.

 

Aquest projecte del 2016 ha portat hores i hores de reunions i ha vist passar tres Alcaldies. A mi personalment m'ha quedat un regust amarg i una sensació que tot allò que somiàvem i que era tan simple com recuperar un espai pel barri es quedava a mitges. No parlo del tema de la xarxa perimetral que evitava els botellots i que ja sabem que no és una responsabilitat total de l'Ajuntament, més aviat es tracta de la voluntat d'oferir el que la gent es mereix i d'allò que el barri havia decidit i lluitat durant anys.

Somiava que els infants l'omplissin de jocs i que la gent gran gaudís d'un entorn amb unes boniques vistes, està millor que abans, no era difícil tampoc, però no arriba al nivell d'exigència i qualitat que mereixíem i dubto ara per ara, tant de bo m'equivoqui, que acabi amb el problema original de la inseguretat que es patia des de feia anys, digueu-me pessimista.

De vegades tinc la sensació que es perd una de les coses més valuoses que tenim, el nostre temps, i que encara que les Administracions intenten que la gent s'impliqui en qüestions locals malbaraten els esforços i desanimen a la població que tornin a involucrar-se. Amb una ja en té prou. Després es queixaran que sempre som els mateixos a les reunions, però és que només alguns gaudim la paciència d'un Sant.

 
Comentaris

Destaquem