El diàleg impossible

"se'm fa difícil d'entendre com a nivell "nacional" és impossible el més mínim contacte entre responsables polítics, adduint excuses", diu Barbany

El nou equip de govern de la nostra ciutat és una prova que és possible arribar a algun tipus d'acord programàtic, per més estrany pugui semblar. Això si, és necessària la voluntat de buscar el comú denominador que permeti una gestió conjunta.

Si a Sant Cugat, ERC, PSC i CUP han estat capaços de, si més no, iniciar una legislatura de govern, se'm fa difícil d'entendre com a nivell "nacional" és impossible el més mínim contacte entre responsables polítics, adduint excuses.

 

Per tot plegat vull demanar als caps de llista dels partits que conformen el govern municipal de la nostra ciutat que parlin amb els líders de les seves formacions perquè deixin de mirar de reüll les enquestes del 10-N i es posin a parlar, per identificar el conflicte Catalunya/Espanya, buscar-ne les causes i a partir d'aquí descriure punts d'acord i després definir els de desacord. En lloc d'això hem decidit que els que han de fer política són els jutges, com si fossin una tercera càmera. De debò que no tenim més sortida que viure a un estat judicialitzat? (el TOP també feia complir les lleis, eh?)

Tots els ciutadans amb els nostres impostos paguem els sous de la classe política i de l'Administració. Tal com jo ho entenc la primera obligació d'un servidor públic és la de buscar fórmules de millora per la ciutadania. Molt em temo que això no és així fins al punt en què tan sols es tracta de veure qui la diu més grossa, de qui fa el teatre més barruer, l'insult s'utilitza en lloc de l'argumentació, es banalitzen fins a la impudícia conceptes com terrorisme o cop d'estat.

 

El diàleg sempre ha de ser possible.

 
Comentaris

Destaquem