Els drets i dignitats dels gossos

Últimament les xarxes s'han fet ressò d'unes manifestacions de la ultradreta de l'any 2019, on es proposava sacrificar els gossos que no s'adoptessin d'una protectora; es basaven en el fet que es tractava d'animals "mestissos, vells, malalts i perillosos", que provocaven el rebuig de famílies, convertint-se en "inadoptables".

Igualment s'han viralitzat les publicacions d'una periodista que manté que els animals no tenen sentiments, que l'amor vers ells manca de sentit i els dona una dignitat que no tenen, devaluant el concepte de família per incloure'ls com a membres d'ella.

Idees nascudes de la ignorància a les que es dona veu. Estudis científics, legislació internacional i l'experiència les contradiuen. Tanmateix, resulta complicat encaixar aquí els animals "no mascotes" i aquells que no tenen família.

Les protectores suposen una despesa als consistoris, però sense dubte les associacions locals assumeixen gran part del cost real dels rescats. I l'origen de la despesa, pública i particular, econòmica i de temps i esforços, no és sinó l'abandonament i la no esterilització, una responsabilitat comuna de la ciutadania. No volem generar despesa pública, però no hi ha consciència sobre el deure de cadascun dels membres de la societat per evitar-la. A l'estiu, els abandonaments han tornat. No volem sacrificis, però tampoc fer-nos càrrec del gos quan marxem de vacances. Un trencaclosques en el qual les peces no encaixen.

Fem sentir la seva veu, defensem els seus drets i dignitat, proclamem-ho a xarxes, a amics i família, fem pedagogia en els nostres cercles socials. És a les nostres mans retornar-los la dignitat que alguns els volen seguir robant.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.