El bosc literari de la Serreta

Em desplaço al Canal de la Mànega, el lloc de sempre. Aquest any arribo d'hora i veig la gent dreta, xerrant amigablement. Els de La Serreta i del Bosc d'en Saladrigues sempre els he trobat una gent encantadora, oberta, activa i que s'estima el lloc on viu.

Ja van per la quinzena edició. Vaig només com a espectador. D'altres vegades, el Grup de Teatre Espiral, hi hem actuat. Com l'any dedicat a Salvat Papasseit o a Martí i Pol amb els poemes "El bon profit".

Enguany parlen del centenari de la Floresta. No oblidem que aquest barri s'estén per Valldoreix, Sant Cugat i la Floresta. A més, és una de les portes de Collserola. Tot un privilegi.

Presenta l'acte el senyor Castro. L'historiador Òscar Costa ens fa un resum de l'evolució del barri-poble. I es tanca amb unes paraules de la regidora de Cultura de Sant Cugat, Sílvia Solanellas. Per cert, no veig cap representant de l'EMD de Valldoreix.

Després, el passeig pel bosc, mirant plafons que ens parla de la història de la Floresta. Unes fotografies encantadores, totes comentades per l'Òscar.

Al final, ens conviden a una fideuada. Aquest any no hi ha migues de l'Hogar Castellano Leonès. I més conversa entre la gent. Penso "No són molts, però són ferms". Entre la gent trobo a en Xavier Humet, en Francesc Cardoner i família, l'Emili i l'Assumpta... són valldoreixencs.

Aquest acte és un dels més senzills i bonics que es fan per aquestes contrades. Ja van quinze anys i fóra bo que, sense canviar la seva senzillesa, seguís molts anys més.