El Somriure de Cugat

Ara ja fa un any que visc al Monestir i la veritat és que cada dia descobreixo coses noves. No em canso mai d’observar tots els racons de l’Església. Si estàs atent, et va revelant coses noves. Un detall que m’impressiona molt és una de les claus de volta on es representa el martiri de Sant Cugat. Cugat està a punt de donar la seva vida però el seu rostre està serè i, fins i tot, somriu.

Ens representa a un Cugat que no perd l’esperança en les dificultats, un home resilient. Conec a persones que, com Sant Cugat, no perden la serenor enmig de les dificultats de la vida. Són aquelles que fan que l’impacte dels mals moments de la vida no ens ensorrin, els qui treuen ferro als problemes i els qui troben els aspectes positius que té tota dificultat.

Quin bé que fan aquestes persones! I Sant Cugat és una d’elles. A l’entrada de l’Església trobem una altra persona somrient en una clau de volta: és Noè navegant amb l’arca, que és un símbol del baptisme. I és que la vida nova que Jesús ens dona en el baptisme, si la vivim a fons, ens dona serenor en el cor i esperança en les dificultats. Sant Cugat, inspira’ns a ser com tu: ciutadans de cor serè i somriure als llavis, per aportar esperança en les dificultats.