Els Lannister, juny i fer la foguera grossa

Avui que escric aquestes línies, s'acaba la temporada de Joc de Trons. No l'he vist encara, per tant no avanço res, però hi tinc dipositada l'esperança que aquí sí, almenys, guanyin els bons bons. Aquells qui són bons sense màcula contra els dolents, dolentots.

A la vida real res és tan senzill ni tan maniqueu, per sort o per desgràcia. Vegeu, sense anar més lluny, el país veí. Al país veí (que ja sabem que no ho és un país, que és un estat de països) els dolents, sí dona, aquells qui tenen ministres imputats i ens regalen dia a dia casos com Nóos, Palma Arena, el Porto, Rus, Scala, Fabra, Púnica, Black, Gürtel, Bankia, Fernández Díaz i les clavegueres de l'Estat, han guanyat i han pujat.

No me n'alegro en absolut que partits com aquests hagin aconseguit aquesta majoria en qualsevol lloc del món. De fet, m'entristeix i em sumeix en l'escrutini reflexiu de per què una població tan castigada com la de l'Estat espanyol, segueix votant els seus botxins; econòmics, socials, de drets humans i de llibertats. Segurament hi ha molts factors a tenir en compte i no val una explicació del tipus de la sèrie.

La reflexió següent és pragmàtica. D'aquest Estat, se'n pot ser col·laborador necessari (per allò de donar veu a les pobres autonomies) o se'n pot ser motor de canvi. Jo tinc molt clar què en vull ser. Potser faltava que molta gent, qui encara no ho tenia clar, aquest juny també s'hi sumi.

Casuístiques del calendari, ha sigut St. Joan, diada dels Països Catalans en què la tradició diu que cremis els trastos vells i la litúrgia diu que deixis enrere el que no et fa servei o et fa mal. Després, és tradició als pobles de mar banyar-se al mar per acabar de fer net del tot. Un gran moment per llençar a la foguera qualsevol esperança d'interlocució amb l'Estat.

Tot seguit, enguany, va, i ens cau Festa Major.

No sé vosaltres, però a mi tot plegat m'ha fet sensació d'haver fet ras, d'haver esvaït qualsevol ombra de dubte. Haver cremat aquest vell paradigma amb la resta de trastos a la foguera de St. Joan. I ara, capricis del calendari gregorià, celebrar-ho per Festa Major. La Festa Grossa, on ens retrobem com a ciutat i celebrem que estem junts.

I celebrem que tot està per fer i que tot és possible. Que s'ha de voler, per això. I el més important de tot, a partir del 3 de juliol, ara sí, amb el fer pragmàtic, treballar sense descans per obrir una porta democràtica entre tanta foscor.

Un referèndum i via fora, que volem viure millor i tenim pressa per fer-ho.

I bona Festa Major a tothom!