Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Dissabte passat va fer deu anys de Pessebre. I jo també vaig fer deu que interpreto el paper de Simeó. Simeó és el rabí que casa a Sant Josep i la Verge Maria. Pels qui no esteu gaire avesats en el tema us diré que un rabí és com un capellà jueu.
El primer any, recordo que va venir el rector de Sant Cebrià, mossèn Conrad a veure l’obra i, en acabar, va entrar al camerino a saludar tothom un per un. Quan em va arribar el torn em digué “ I tu què, em vols prendre la feina?” Tota la gent present esclatà a riure. I jo que li dic “Mossèn, jo només treballo un cop a l’any. Tota la resta és per a vostè”. No us imagineu com s’arriba a agrair aquests gestos.
En canvi, al rector d’ara, no li he vist el pèl pel Pessebre. Bé, sí l’he vist, però a la parròquia. L’any passat, quan vaig anar a portar el menjar que s’havia recaptat, ell sortia de l’església molt ben mudat. No sols no es va dignar a ajudar-nos, sinó que tampoc em va deixar aparcar davant mentre descarregàvem. “Això és un lloc de pas i darrere hi ha un pàrquing” em va dir.
Primer pecat, aquest venial: darrere hi ha l’esplanada del museu i el cotxe del capellà. Tothom sap que un cotxe no fa pàrquing com una flor no fa primavera.
Tot i així, que no ens vingui a veure, també té el seu guany: que no em qüestioni les paraules que dic en la cerimònia d’enllaç dels Sagrats Contraents. Que no passi com els ha succeït als de la coral Harmonia, que el 17 de desembre van fer el concert de Nadal a Sant Cebrià i el mossèn els va demanar que no cantessin nadales perquè el Nen Jesús no havia nascut encara. Un concert de Nadal sense nadales. Segon pecat, aquest mortal: Jesucrist Nostre Senyor fa més de dos mil anys que va néixer. En aquest cas, és tan lícit cantar nadales el 17 com el 24 a la nit. No sé si, com diuen, manquen vocacions sacerdotals. El que sí estic segur que manca són ganes de sortir una mica del cercle de feligresos i acostar-se un xic al poble.
El primer any, recordo que va venir el rector de Sant Cebrià, mossèn Conrad a veure l’obra i, en acabar, va entrar al camerino a saludar tothom un per un. Quan em va arribar el torn em digué “ I tu què, em vols prendre la feina?” Tota la gent present esclatà a riure. I jo que li dic “Mossèn, jo només treballo un cop a l’any. Tota la resta és per a vostè”. No us imagineu com s’arriba a agrair aquests gestos.
En canvi, al rector d’ara, no li he vist el pèl pel Pessebre. Bé, sí l’he vist, però a la parròquia. L’any passat, quan vaig anar a portar el menjar que s’havia recaptat, ell sortia de l’església molt ben mudat. No sols no es va dignar a ajudar-nos, sinó que tampoc em va deixar aparcar davant mentre descarregàvem. “Això és un lloc de pas i darrere hi ha un pàrquing” em va dir.
Primer pecat, aquest venial: darrere hi ha l’esplanada del museu i el cotxe del capellà. Tothom sap que un cotxe no fa pàrquing com una flor no fa primavera.
Tot i així, que no ens vingui a veure, també té el seu guany: que no em qüestioni les paraules que dic en la cerimònia d’enllaç dels Sagrats Contraents. Que no passi com els ha succeït als de la coral Harmonia, que el 17 de desembre van fer el concert de Nadal a Sant Cebrià i el mossèn els va demanar que no cantessin nadales perquè el Nen Jesús no havia nascut encara. Un concert de Nadal sense nadales. Segon pecat, aquest mortal: Jesucrist Nostre Senyor fa més de dos mil anys que va néixer. En aquest cas, és tan lícit cantar nadales el 17 com el 24 a la nit. No sé si, com diuen, manquen vocacions sacerdotals. El que sí estic segur que manca són ganes de sortir una mica del cercle de feligresos i acostar-se un xic al poble.