Encara tinc por i, ara, fàstic

El dia 2 de setembre de 2017 vaig escriure un article d'opinió per aquesta web amb el títol de "Tinc por" arran dels atemptats dels dies 17 i 18 d'agost a Barcelona i Cambrils argumentant que, no podia comprendre les raons, que podien haver portat a nois nascuts i crescuts a Ripoll, aparentment normals a fer el que varen fer i les motivacions de la seva transformació de ciutadans catalans, suposadament integrats, en gihadistes.

Passat un any, el 28 d'agost de 2018, vaig tornar a tractar del tema amb "Encara tinc por". Una ampliació dels meus sentiments envers el cas on afegia l'absoluta repugnància que em produïa veure i escoltar determinades declaracions i posicionaments de polítics, caps de les forces de seguretat, i un llarg etcètera que els hi estalvio.

Ara, avui 18 d'agost, quan escric això, afegeixo que encara tinc por i ara fàstic perquè aquest nou aniversari corrobora la meva sensació que la història no ens serveix per a res als humans. Les experiències viscudes, algunes en pròpia carn i altres com simples espectadors, com és el cas per mi en aquest drama, semblen passar per sobre dels afanys de protagonisme, de política nefasta, que només sembla utilitzar aquests esdeveniments per treure'n un profit partidista deixant de banda el drama i sentiments dels afectats, dels morts, dels ferits amb seqüeles de per vida i dels familiars i amics que des d'aquella data nefasta s'han deixat pel camí de la vida éssers estimats.

Tinc por, sí, i em fa fàstic escoltar i veure aprofitaments polítics aixecats sobre els cadàvers de víctimes innocents, i encara tinc més por perquè sé que tot això que ara escric i que, probablement, algunes persones comparteixen, no canviarà res.