Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
A cada ple municipal la regidora Maria Dolors Domènech acaba amb un prec a l’alcaldessa Mercè Conesa: “Avançar l’hora d’inici de la sessió plenària per compatibilitzar-ho amb vida familiar o personal”. Un prec que ja avanço que compta amb el meu total suport. Acabar a quarts de 12 de la matinada, sense haver sopat, havent entrat a treballar a les 8 del matí, no solament complica la conciliació, sinó que ho complica tot.
Aquest país té moltes assignatures pendents però una d’elles, sens dubte, és la racionalització dels horaris. Deia Ignasi Buqueras, president de la comissió per a la racionalització d’horaris espanyols, que els despertadors a Espanya sonen com a la resta d’Europa però que a l’Estat espanyol, l’ordinador es tanca tres hores més tard. Som líders en llargues reunions, líders amb temps per dinar i líders en arribar a casa a les 9 o a les 10 del vespre després d’haver treballat tantes i tantíssimes hores sense que això tingui cap mena de traducció automàtica en la productivitat o eficàcia d’aquestes hores.
Cal adoptar horaris raonables que facin compatible la vida laboral amb el temps personal i el dedicat a la família. I que ningú caigui en la temptació de pensar que aquesta és una reivindicació femenina per tenir cura de la llar o dels fills; no pas. Aquesta és una reivindicació per augmentar la productivitat de les nostres empreses, l’índex de felicitat dels treballadors i, per tant, la rendibilitat empresarial.
És necessari passar de la cultura de la presència a la cultura de l’eficiència i de l’excel·lència. Som encara ostatges de la cultura fabril; d’anar a la fàbrica a fitxar...
Aquest canvi de mentalitat, però, demana d’un gran pacte social: restauradors, escoles, televisions, empreses i sindicats. Algú hi té a perdre, segur, els restauradors amb el seu menú migdia però col·lectivament hi tenim més a guanyar.
Comencem en l’àmbit local. És l’hora del ple. Avancem el ple i aprofundim també en l’eficiència i l’excel·lència de les intervencions. Tots hi sortirem guanyant.
No ho dic jo. Ho diu un comitè d’experts que compta amb experts com Salvador Cardús o Núria Cinchilla.
La trobareu a http://www.reformahoraria.cat/
Seguiu @vanesahernandez a Twitter.
Aquest país té moltes assignatures pendents però una d’elles, sens dubte, és la racionalització dels horaris. Deia Ignasi Buqueras, president de la comissió per a la racionalització d’horaris espanyols, que els despertadors a Espanya sonen com a la resta d’Europa però que a l’Estat espanyol, l’ordinador es tanca tres hores més tard. Som líders en llargues reunions, líders amb temps per dinar i líders en arribar a casa a les 9 o a les 10 del vespre després d’haver treballat tantes i tantíssimes hores sense que això tingui cap mena de traducció automàtica en la productivitat o eficàcia d’aquestes hores.
Cal adoptar horaris raonables que facin compatible la vida laboral amb el temps personal i el dedicat a la família. I que ningú caigui en la temptació de pensar que aquesta és una reivindicació femenina per tenir cura de la llar o dels fills; no pas. Aquesta és una reivindicació per augmentar la productivitat de les nostres empreses, l’índex de felicitat dels treballadors i, per tant, la rendibilitat empresarial.
És necessari passar de la cultura de la presència a la cultura de l’eficiència i de l’excel·lència. Som encara ostatges de la cultura fabril; d’anar a la fàbrica a fitxar...
Aquest canvi de mentalitat, però, demana d’un gran pacte social: restauradors, escoles, televisions, empreses i sindicats. Algú hi té a perdre, segur, els restauradors amb el seu menú migdia però col·lectivament hi tenim més a guanyar.
Comencem en l’àmbit local. És l’hora del ple. Avancem el ple i aprofundim també en l’eficiència i l’excel·lència de les intervencions. Tots hi sortirem guanyant.
No ho dic jo. Ho diu un comitè d’experts que compta amb experts com Salvador Cardús o Núria Cinchilla.
La trobareu a http://www.reformahoraria.cat/
Seguiu @vanesahernandez a Twitter.