Esport: simulacre de vida

"L'esport de competició, és un simulacre d'una lluita, de la vida en general", diu Robert Savé

S'entén per esport, un joc, competició o activitat que requereix esforç físic i habilitat, que es practica voluntàriament d'acord amb unes normes establertes, per plaer, salut o com a ocupació. Per fer-lo es constituïren els clubs, que van especialitzar-se en determinats esports, sobretot en la seva vessant competitiva, sense menystenir el component social.

Des de fa un temps, a l'esport, als clubs se'ls hi demana i exigeix, que hi hagi menys competició en valor absolut o relatiu, incrementant-se els aspectes lúdics, formatius i integratius. Sens dubte, el poder de decisió està en els socis, però potser sense menystenir aquests aspectes, cal considerar que hi ha altres entitats, que promouen el lleure, la igualtat, la integració... Sense haver de fer esport.

 

No dic, que l'esport i les seves estructures no hagin de considerar aquests objectius, però integrar-los ponderadament respecte del fi principal de cada determinada activitat esportiva. Cal valorar, que no és el mateix competència que competitivitat. El primer tracta d'aconseguir l'excel·lència en un determinat àmbit en solitari o en equip i el segon, si no es controla-la pot ser negatiu, ja que comporta com a objectiu únic o principal, guanyar.

L'esport de competició, és un simulacre d'una lluita, de la vida en general i per tant, si està ben portat, és una escola per gestionar aquesta, ja que ensenya a prendre decisions, ha d'acceptar la por, a valorar les normes, a considerar a tothom com companys, a què la discrepància és la via de millora en conjunt..., així doncs, pot ser que no demanem menys de l'esport, però tampoc més.

Un arbre pot fer ombra, llenya per escalfar, fusta per construir, branques pels ocells.... Però ens cal seleccionar l'opció, si no correm el perill de què es quedi en res.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?