Estiguem a l'aguait

Article d'opinió d'Escamilla parlant sobre les ganes dels castellers de tornar a l'activitat

Des dels seus inicis, a finals del segle XVIII, l'activitat castellera ha patit alts i baixos cíclics destacats, durant la Guerra del Francès, la Primera Guerra Carlina i d'altres, però no va ser fins a la Guerra Civil que hi va haver una estroncada total que va portar a la desintegració temporal de les colles existents.

Com no podia ser de cap altra manera, després d'aquesta època fosca, el sentiment casteller, latent i amagat per força, va ressorgir amb energies renovades fins a arribar a l'actualitat, moment en què ens ha tocat viure una nova etapa de dificultat: no és la política, no són els bombardejos, és una pandèmia que ha provocat el que la grip espanyola no va aconseguir.

Tots els que hem format part d'un castell sentim en aquests moments un "cuquet" a la panxa que es manté en estat latent, a l'espera que alguna notícia esperançadora doni el tret de sortida de nou per al ressorgiment definitiu que tot el món casteller desitja.

Mentre això no passi, estiguem a l'aguait, perquè cada dia és més a prop el moment en què un so emès pels nostres Grabals, un dia qualsevol, ens podrà treure aquest "cuquet" de la panxa i amb les seves melodies ens despertaran els més intensos sentiments i no podrem evitar seguir-los com si fossin els nostres Flautistes d'Hamelín. Nosaltres serem els nens encisats que amb la seva música tibaran per sortir de la letargia cap a un nou ressorgiment històric.

Cada cop hi som més a prop. No defallim!

Gausacs, amunt!

Raül, amnistia!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem