L'estil Flew

Antony Flew ha estat un dels grans ateus del s. XX. Era un prestigiós filòsof anglès que va esmerçar una gran part de la seva vida en cercar arguments convincents sobre la no existència de Déu. Destaco dos elements del seu pensament que ens poden inspirar: el respecte de cor pel qui no pensa com ell; i la recerca constant dels millors arguments del seu oponent intel·lectual.

Molts cops tendim a simplificar o ridiculitzar els raonaments de la persona amb la qual estem discutint, però Flew s'esforçava per entendre les postures oposades. Us he de dir que els meus professors de filosofia i teologia també utilitzaven aquest «estil Flew».

Hem estudiat Nietzsche (i tants altres autors crítics amb el cristianisme) amb un desig sincer de voler-los entendre, esforçant-nos per tenir en compte els seus ambients vitals i intel·lectuals, cercant els seus millors arguments. I només un cop fet això, reconèixer què ens pot aportar el seu pensament i fer una crítica dels punts que no ens semblen convincents.

Molt sovint trobo a faltar «l'estil Flew» en els debats públics, on no sempre hi ha un desig sincer de comprendre l'altre, i això fa més dèbil la democràcia. Us recomano la lectura del seu darrer llibre: Déu existeix (2007).

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.