Jo estimo la gent gran (i la jove)

El proppassat dia 1 d'octubre es va celebrar el Dia Internacional de la Gent Gran. El nostre Ajuntament va repartir 2.000 pancartes amb el lema «Jo estimo la Gent Gran» per penjar en balcons i finestres. Cal dir que no vaig poder-ho fer perquè no disposo de balcons i finestres que donin al carrer; d'altra banda, no estic segur d'estimar a la gent gran més que a la resta dels humans. Però anem al gra.

Aquest setmanari, en la seva versió en paper, sempre atent als esdeveniments, va dedicar unes quantes pàgines al tema. Hi aportaven informacions interessants, algunes sabudes i altres no tant. Que la gent gran, és a dir, els majors de 65 anys, entre els quals em trobo des de fa un any i escaig, som el 13,97% de la població santcugatenca. Que la mitjana de la pensió que rep la gent gran, és a dir, els jubilats santcugatencs és de 1.301 euros al mes, una xifra un 24% superior a la mitjana catalana. En això també som els primers. I, per últim, que la quantitat que gasten anualment els catalans majors de 60 anys (edat que inclou els qui no són tan grans) és de 15.000 euros. He de reconèixer que la meva mitjana, suposo que com la majoria dels grans de Sant Cugat, és un xic superior. I això que no tinc grans vicis: uns m'han deixat i els altres estan prohibits per l'Església Catòlica (institució a la qual no sóc addicte, però que a mesura que et vas fent gran has de tenir més a mà, mai no se sap).

Ara sí que vaig al gra. Allò que realment em va encuriosir de les pàgines dedicades a la gent gran, van ser els anuncis que s'intercalaven en aquestes: una policlínica, un servei d'odontologia, un centre auditiu, un servei d'assistència domiciliària, un hospital i una clínica dental. Tot privat, això sí. En això també som els primers. Es veu que aquest 24% per sobre de la mitjana catalana dona unes perspectives inaudites de negoci. Certament que la gent gran i, sobretot, la molt gran, cada cop té més necessitats d'atenció sanitària. Però és per malaltia o mala salut, no per vici, que això, com he dit, amb l'edat ho anem deixant enrere. I les malalties no haurien de ser un negoci. Els vicis són tota una altra cosa.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.