Fem Sant Cugat

Estem entrant a la primavera i a les portes de quatre contestes electorals. En totes elles ens hi va prou després de mesos d'incertesa, de situacions atípiques i de frustració que ens ha portat, perquè no dir-ho, a un cert abandonament del dia a dia per anar endavant.

La nostra és una ciutat, almenys des que jo i visc ara ja fa molts anys, amb una comunitat conscient que per guanyar el futur cal llevar-se cada dia pensant en què l'única forma de fer-ho és mantenir el propòsit de demà tenir els peus en un lloc diferent del que els hem tingut avui. Hem estat una ciutat que ha crescut gràcies a una situació estratègica i socioeconòmica que ens ha permès ser el referent en moltes coses que en la majoria dels casos hem sabut aprofitar. Hem estat fins i tot l'enveja d'alguns, quan s'ha parlat de Sant Cugat i s'ha posat un punt i a part d'admiració.

Ara no val a badar i davant del proper esdevenidor cal tornar a fer un exercici de coneixement, acceptant el que res no és de franc, però que del que s'ha fet fins ara cal insistir en el que ha funcionat, evitar el que no, i sobre tot fer un acte de fe. Un acte de fe per millorar el futur de les persones, que pel seu desenvolupament necessiten horitzons, seguretat, espai on treballar físicament i mentalment i sentir-se reconeguts en el seu entorn proper. En aquest entorn i sent tot important, l'administració local ha de ser qui ens permeti mirar més enllà i treballar de prop els grans reptes del nostre futur, l'envelliment de la població, el treball pels joves i no tant joves, l'habitatge, la discapacitat. Ara és moment de tots plegats fer Sant Cugat.