Durant aquestes vacances d'estiu, llevat de comptades excepcions, els catalans ens hem mogut una mica per la nostra geografia, i hem gaudit dels diferents tipus de natura que tenim al nostre abast. Quina sort i quin privilegi que tenim tots els qui vivim a Catalunya de poder passar un dia a la platja i l'endemà poder fer una excursió a l'ambient fresc de la muntanya, i dormir tots dos dies a casa nostra. Això no es pot fer a gaires llocs del món.
Enguany ens hem creuat amb pocs turistes d'altres països i, majoritàriament, allà on anàvem, l'idioma que s'escoltava era el català o bé el castellà dels autòctons. I això ens feia sentir que estàvem a casa, que trepitjàvem terreny conegut. Però, a part de l'orografia i de la gastronomia, no hi havia res que ens diferenciés d'altres llocs del món.
I vaig pensar que, encara sort que els que ens movíem per la costa o per l'interior del nostre país érem majoritàriament persones que vivíem a Catalunya, perquè si no, que pobre tot plegat. Aquest estiu no hi ha hagut pràcticament activitats de cultura popular al carrer, no hem pogut mostrar a ningú com són de riques les nostres festes majors, com de bé ens ho passem els catalans.
Ben bé totes les festes grans dels pobles i les ciutats del Principat s'han cancel·lat o han fet servir un format tan diferent que difícilment el podríem reconèixer com a festiu. La cultura popular havia de ser tan segura que, quan hi havia algun tipus d'espectacle, el públic semblava més aviat que estava a un quiròfan que a una festa.
Com deia aquell, a veure si en lloc de viure una època de canvis el que estem vivint és un canvi d'època.
Gausacs, amunt!
Raül, només la llibertat et farà justícia.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.