Globus d'amor infinit

Article d'opinió de Fannon donant el condol a la seva cosina Geraldine

En començar les vacances d'agost, tenia una llarga llista mental de totes les coses que volia fer: bricolatge, jardinatge, excursions, gaudir amb els meus fills i alguns amics, endreçar fotos i vídeos familiars, escriure una obra de teatre... Però, els dies anaven passant i em faltaven energies per posar-me en marxa, tot i que, de vegades, el dolce far niente ja és, de per si, una bona teràpia estiuenca, dormint fins tard i netflixejant a pler...

L'obra de teatre, una "tragicomèdia romàntica", inspirada en la pèrdua de la meva esposa Laura ja fa un any i mig, sí que la vaig poder acabar, i encara que es quedi en un calaix, m'ha servit de teràpia per a un dol que sovint sembla insuperable. I els meus fills també m'hi han ajudat, llegint-la i aportant-hi valuosos comentaris.

Unes vacances tranquil·les, però a finals d'agost, rebo una trucada del meu germà, que em deixa glaçat. Una notícia devastadora. Un terrible accident... La nostra cosina Geraldine... Tornaven d'una excursió familiar... Una nit de tempesta... El cotxe ha acabat cap per avall al llac Foyle, a Donegal... La Geraldine s'ha salvat, però el seu marit i els dos fills hi han mort ofegats. No sé què dir, no trobo les paraules. Però, al funeral, que seguim virtualment des de casa, la nostra cosina sí que les troba i, entre llàgrimes, acaba dient a tothom: "Abraceu-vos si us plau i digueu-vos que us estimeu, perquè en qualsevol moment tot pot canviar."

Avui, tota la família hem llençat globus cap al cel pel John, pel Tomás i per l'Amelia. Ens ho ha demanat la Geraldine, i així, enmig de tanta tragèdia, ens facilita un condol impossible d'expressar amb paraules. Un poema coral preciós filmat amb globus de colors pujant cap a l'infinit, des d'Irlanda, Anglaterra, Austràlia, les Illes Caiman i La Floresta...

 
 
 
Comentaris

Destaquem