Els grans oblidats de l’escola pública

Darrerament estem rebent les informacions en relació amb les escoles públiques i privades de Sant Cugat per tal que els pares facin les visites i escullin lliurement les seves opcions preferents, no obstant això no és així per a molta gent, malauradament existeix un col·lectiu sense dret d'elecció, parlo d'alguns menors amb discapacitat psíquica.

L'any 2015, podeu consultar hemeroteca, es va anunciar que Sant Cugat acolliria una escola pública d'educació especial als terrenys de Can Mates, estem a l'any 2020 i mai més es va saber què va passar i perquè finalment no es va dur a terme. Entenc que aquestes competències recauen a la Generalitat, ara bé, s'hauria d'exercir certa pressió per a reprendre aquest projecte. Tots els nens/es i tots els pares, independentment de la síndrome o malaltia que puguin patir els petits, haurien de tenir el mateix dret a optar a una educació pública adaptada a les seves necessitats, no tothom té una economia solvent per a destinar a la privada, sumada a la inversió que ja de "per se" fan en medicació o elements d'ajuda en la millora del seu aprenentatge o mobilitat al llarg de la seva vida.

Tenim la curiosa tendència a oblidar-nos dels invisibles i a fer auto propaganda dels èxits quan encara resten moltes coses per fer, quan encara queda molta gent amb mancances bàsiques, pares que han hagut de deixar les seves feines i els condemnem a ser diferents, a viure exclosos i a patir en silenci. Si la llei diu que "Tothom té dret a una educació pública de qualitat" serà perquè "tothom" també inclou a aquests nens/es, perquè si no és així, aleshores no hi ha res a celebrar, ni podem dir-nos societat avançada.