Hola, sóc l’Èrika

Fa unes setmanes vam tenir l'oportunitat de pujar a un autobús que se'ns anunciava accessible, elèctric i, sobretot, intel·ligent. La cosa consistia a circular sense conductor per una zona de vianants. Tota una proesa! Però, si t'he vist, no me'n recordo. No es tractava d'acostar-nos una mica més a aquesta smart city que mai no arriba, sinó de participar per un moment de la ciutat virtual que estem construint.

Fa uns anys l'atracció fou el carrer intel·ligent: amb paperera solar, que ja no hi és, i pantalla de senyalització, que pràcticament mai no va funcionar, perquè els conductors sabessin de l'existència o no d'espais per aparcar. La intel·ligència va durar poc, però és igual, ja havia servit per anar a un congrés a lluir intel·ligència artificial.

En paral·lel va arribar la Library Living Lab. Mai no vam saber exactament en què consistia, però és igual. Després d'alguns informes i de la consternació d'algunes institucions davant la seva inutilitat, Segons sembla, es posarà un gestor perquè li doni un impuls i en tregui alguna cosa de profit. A càrrec de l'Ajuntament, naturalment. I, per acabar-ho d'adobar, van venir les llumetes a terra, concretament als Quatre Cantons, perquè els vianants que es dediquen a mirar a terra, en lloc de mirar els semàfors, que és el que toca, no prenguessin mal. No cal dir que ja funcionen a mitges. Això sí, ningú no ha pres mal. Les llumetes?

En definitiva, tot forma part d'aquesta marca d'aparador que hem fabricat entre tots. I que a alguns conciutadans nostres sens dubte els excita. En paral·lel tenim la ciutat realment existent, que és tota una altra cosa. D'això ja en parlarem un altre dia.