Homenatge a Pau Casals

Vaig anar el 16 de desembre a El Siglo, a la presentació del llibre del Josep Maria Figueres. Tractant-se de Pau Casals, del Tot, que m'ho havia fet saber i ho organitzava, del Josep Maria que havia fet el llibre, de Pedra i Sang que recitaven i de l'Escola Fusió que interpretaven, eren massa motivacions. En realitat em moria de ganes.

El mateix escenari on jo, un temps enrere, havia estat actuant amb Espiral a "Taula rodona" de Víctor Alexandre. Allà les noies de Fusió afinaven els seus instruments. Quan la presentadora – una noia rossa de veu timbrada-va donar el toc de sortida, ja van començar a posar-me el borrissol de punta amb la interpretació musical.

En Figueres va pujar i va contestar les preguntes que li feien. Ho deia tot, realment jo no podria afegir res més d'en Pau Casals. Tenia el llibre a les mans, que havia comprat a l'entrada. Una recopilació completa, amb un testimoni universal, una antologia poètica, una guia bibliogràfica i una cronologia de premis.

Unes projeccions on l'Abat de Montserrat J. M. Soler deia unes paraules plenes de serenitat i tendresa, i un Claret interpretava "El cant dels ocells" sublim.

Una Martina Vilarasau i un Xavi Tor recitant uns poemes que se'm ficaven endins

I finalment un altre cop un "Cant dels ocells" de les noies de Fusió que embolcallaven tota la sala.

Van demanar si algú volia fer una pregunta i tothom va restar callat. Què podia dir jo? Que m'havia emocionat? Que havia passat 26 anys en una escola que havíem muntat a Gràcia que es deia Pau Casals? Que havia estat 26 anys parlant a la mainada de la figura de Pau Casals? No, no calia. Ja havia estat dit tot. Tot.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.