L’hora de la reconciliació

Dilluns al vespre, 2.000 santcugatencs segons la Policia Local es van manifestar contra la sentència del Procés, coneguda hores d'abans.

Veïns, amics, família, tothom té algú a prop (o ell o ella mateixa) que ara sent molt dolor per una resolució judicial certament dura. I, és per això, que vull mostrar la meva empatia cap a tots aquells veïns colpits per la sentència i, molt especialment, cap a l'exconseller d'Exteriors, el santcugatenc Raül Romeva i la seva família.

No acatem! Ho tornarem a fer! Era l'eslògan que presidia la marxa. En tot Estat de Dret, les sentències s'acaten. S'acaten i es recorren, fins i tot, davant d'instàncies supranacionals. No reconèixer la legitimitat del Poder Judicial en una democràcia amb separació de poders ens situa en un terreny molt i molt perillós. Per molt dolor i, fins i tot, emprenyament, repetir els errors del 2017 ens faria tornar a caure pel precipici. No es poden situar les institucions fora de la llei.

Ens cal trobar una solució al conflicte. I aquesta no vindrà per grans proclames, com la de demanar l'amnistia, quan se sap que no té cabuda en el marc legal vigent. Cal més diàleg, més empatia, més, en definitiva, reconciliació. Reconciliació, malgrat tot. Reconciliació, malgrat tot el dolor que a banda i banda es pugui sentir. Perquè, si no és així, el conflicte esdevindrà crònic i acabarà provocant una fractura invisible en la nostra societat.

Caldrà coratge, per part de tots, començant pels nostres dirigents locals. Tots ells saben que no hi ha un altre camí que el diàleg, malgrat que molts segueixen cavant trinxera endins. Des de Fortuny, fins a Gibert, passant per Ingla i Ciprián.