I jo, què faig?

No menjo carn. Sí que consumeixo peix. Prenc llet i ous. Però no menjo carn. És una decisió que fa molt temps vaig prendre, però mai trobava el moment de posar-m'hi o, quan ho feia, deixava de consumir tots els aliments d'origen animal de cop, i més tard o més d'hora, desistia.

Així doncs, quan la meva consciència i moral ja no em permetien seguir fent com si res, vaig començar de nou el meu camí cap a una alimentació lliure de patiment, i ho vaig fer deixant la carn. Vaig pas a pas.

Amb tot, em sorprèn la quantitat de persones que (essent consumidores de carn) em qüestionen, i consideren (sense que els hagi demanat l'opinió, evidentment) que si no sóc vegana, no té sentit que deixi la carn.

És clar que tant el peix com els productes derivats d'animals inclouen un factor de patiment amb el qual no em sento còmode. Però en la meva experiència, em resulta molt més harmònic emprendre aquest camí de mica en mica, i anar assolint noves fites.

A totes aquelles persones que opinen, les animo a preguntar-se quines accions prenen elles per evitar el patiment dels mal anomenats "animals de consum": des de reduir al màxim el consum de carn fins a fer-se vegà, hi ha moltes formes de fer camí, encara que el destí sigui comú. I quan arriba aquest moment, es fa el silenci. No han modificat la seva alimentació, però se senten lliures de criticar aquells qui fem canvis progressius.

Tots som protagonistes del canvi, i en les nostres mans està fer un món on el sofriment animal tan sols sigui cosa del passat; de petits a grans canvis, tots són útils i valuosos, i ens animo a tots a començar i a seguir.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.