L'incivisme urbà, un problema endèmic

És evident que aquest és un problema de molt difícil solució, atès que s'ha arrelat a totes les societats urbanes del planeta

Crec que seria molt interessant fer una anàlisi profunda, de quines són les causes del que jo en diria incivisme recurrent, que prolifera especialment a la nostra societat urbana i del que la ciutadania ja en sembla "anestesiada", naturalment la nostra ciutat no n'està pas al marge.

Si sortim a fer una passejada amb un sentit una mica crític, en trobarem mostres a dojo: signatures per les parets, persianes d'establiments, ferrocarrils, etc., bosses de brossa fora dels contenidors, llaunes de beguda buides pels llocs més insospitats, femtes de gos sense recollir, adhesius de tot tipus a fanals, senyals de tràfic, mobiliari urbà, etc.

 

És evident que aquest és un problema de molt difícil solució, atès que s'ha arrelat a totes les societats urbanes del planeta i probablement més, com més avançades són aquestes.

És obvi que des d'aquí no ens posarem pas, a fer una anàlisi de les causes de tot plegat, que amb tota seguretat seran moltes i molt diverses, però segur que en molts casos estaran relacionades amb aquesta espècie "d'autisme pervers" que generen les noves concentracions humanes de les ciutats.

Sembla que s'hagi estès, la idea que el comú no és de ningú, quan la realitat és ben diferent, el comú és de tots.

Permeteu-me doncs que us deixi aquesta reflexió amb la pregunta de si entre tots no estarem creant una societat, certament cada cop més avançada, però plena de solitud. Tinc la sensació que aquestes actituds incíviques són un símptoma d'una malaltia, la qual cosa vol dir que alguna cosa no estarem fent prou bé.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem