L'oci nocturn al nostre poble

Primer de tot cal dir que sí, que cal una normativa que reguli l'oci nocturn. Que les autoritats locals han de vetllar perquè s'acompleixi i que establiments i usuaris han de respectar el descans dels veïns. Però no en podem prescindir de l'oci en temps d'esbarjo.

En un poble com el nostre, on els joves han de marxar buscant estatges més assequibles econòmicament i que, per tant, tenim una població autòctona cada cop més envellida, no podem abaixar la persiana de l'oci quan es faci fosc.

El nostre jovent, el que encara ens queda, són gent trempada. Molts són voluntaris d'infinitats d'associacions, són castellers, bastoners, integrants de corals o bandes de música. Donen molta gresca cultural al poble. No podem negar-los l'estona en què es troben amb els amics, xerren o s'expliquen el dia a dia.

L'altre dia van venir a casa demanant la meva signatura a una carta de protesta, adreçada a l'Ajuntament de Valldoreix, queixant-se de la música, de les converses i riures dels usuaris de la terrassa d'un bar que tinc a tocar de casa. Els hi vaig negar. No solament no em molesten, sinó que, a més, donen vida al barri.

Em sorprèn que als veïns els molesti el bar i no diguin res del soroll del trànsit. Estem vivint en un carrer que és una via ràpida que secciona el poble en dos. Em sorprèn que no els molesti el soroll dels motors ni el fum que generen.

Em ve a la memòria els fanals intel·ligents de la Plaça de Barcelona que avisen quan el personal dels bars fan massa xivarri. Home, i per què no mesuren també el soroll del trànsit en carrers concorreguts?

No, l'oci no s'ha de tocar; és part de les relacions humanes de joves grans.