La construcció dels barris. Ens hi atrevim?

Tothom estarà d'acord que el primer pas per a solucionar un problema és conèixer el problema. Si es pot conèixer de primera mà, amb els seus antecedents històrics i les seves implicacions reals, encara molt millor. I a més si són aquells a qui els afecta en les diverses maneres els qui estaran cridats a solucionar-lo, serà molt més verídic, just i democràtic. El segon pas que ajuda a resoldre qualsevol qüestió, és necessàriament tenir les eines suficients, fortes, legítimes i assertives per a resoldre'l. No perdre el temps, vaja.

Tot plegat de bastant sentit comú, convindreu amb mi.

A Sant Cugat ens trobem que sovint els problemes dels barris i dels districtes es resolen molt lluny dels veïns i les veïnes que el pateixen. Massa lluny. Una població de gairebé 90.000 habitants repartida en un terme municipal de gairebé 50 km quadrats amb 17 barris, 5 districtes i una EMD.

Alguns barris estan agrupats en un sol Consell de barri amb una distància de més de 10 km. És el cas del Centre Est, que agrupa barris tan diferents com St. Francesc, Volpelleres, Can Barata o Coll Favà. I a més, agrupen la majoria del gruix poblacional de la ciutat, esdevenint al capdavall una eina massa allunyada i abstracta per al conjunt dels veïns.

El consistori actua amb desídia en aquest assumpte. Els Consells de Barri que funcionen, endavant, els que no, mala sort. Els partits d'oposició sovint no actuem amb més encert; aquest barri i ara aquell. Generalment en funció de si hi viuen o hi tenen algun conegut.

La magnitud i distància entre l'Ajuntament i els problemes de les veïnes obliguen a aquestes a buscar mètodes per a fer-se escoltar. No és poc habitual sentir, "truca a la regidora o jo conec l'alcaldessa i això ens ho pot solucionar".

Jo diria que l'actitud de benevolència (i a vegades foment) de la política clientelar- al govern i en l'oposició- és poc responsable i insostenible. Però sobretot injusta. Actuar arbitràriament amb aquells qui més es queixen o tenen coneixences en comptes de descentralitzar al màxim les decisions i buscar mecanismes que ens representin a tots per igual. Amb criteris poblacionals, de territorialitat, particularitats pròpies i fins i tot d'identitat.

La manca instruments o la inoperància d'aquests crea confusió i frustració. Quants santcugatencs saben que tenen al seu abast una eina de deliberació i decisió al seu barri? Pocs, massa pocs. Acabar amb la política clientelar exigeix construir espais de poder democràtic a tots els barris. Detectar mancances, buscar solucions col·lectivament, decidir prioritats entre tots els veïns. No pidolar, millores, no esperar un gest de gràcia. Apoderar-nos, exigir-les i fer-les.

Hem d'actualitzar el mapa de barris obeint a vincles naturals, geogràfics i comunals i no una simple línia marcada en un mapa. Aquests barris, amb les seves especificats i amb els seus Consells de Barris o assemblees, seran el qui millor coneixeran els seus problemes. Amb això ja hem vist que estem d'acord. Aquests seran per tant els més qualificats per detectar necessitats.

Perquè no hi hagi cap barri oblidat, cap barri sense el seu Consell.