La política de les emocions

11 de setembre del 2014. 400 quilòmetres de mans entrelligades… milions de persones esperen els parlaments finals d’una convocatòria històrica … Els participants saben que han contribuït a fer història, que formen part d’un projecte col·lectiu, sorgit de la base … Carme Forcadell puja a l’escenari però pocs segons després de començar a parlar ha de fer una pausa perquè, confessa, “perdoneu però és que estic emocionada”.

Aquest moment d’emotivitat aconsegueix immediatament connectar amb milers i milers de catalans que comparteixen un mateix sentiment, a flor de pell, conscients que allò que han viscut és quelcom important, és fruit d’un sentiment col·lectiu. Tot això no és èpica; és sentiment.

A posteriori toquen els parlaments i reaccions dels polítics que amb el seu llenguatge “estàndard, neutre, i sobretot racional” intenten arribar a la ment dels ciutadans. Res a fer. Res té l’impacte, la profunditat i l’emotivitat que ha aconseguit generar la presidenta de l’ANC, Carme Forcadell.

S’ha produït un fenomen que pot haver sorprès alguna gent; el naixement d’un grup de dones que lideren potents moviments socials. No ha estat organitzat … senzillament ha succeït. I m’encanta.

Empenyen la resposta reivindicativa a situacions injustes, encapçalen moviments sobiranistes o bé lideren respostes socials. Són la Carme Forcadell però també la portaveu de la PAH, Ada Coleu; Muriel Casals, presidenta d’Òmnium; Àngel Guiteres, presidenta del Tercer Sector Social, Teresa Forcades …

En un entorn canviant i disruptiu i en una societat sobreinformada i excessivament exposada a impactes continus que anestesien, l’autenticitat i sobretot l’emotivitat esdevenen elements motors. És la política de les emocions.

Emocionar i emocionar-se.
Aquesta és la clau: sentir i viure allò que dius. Enmig de tanta publicitat i eslògans, decau la retòrica. Ens sobren paraules i ens falten lligams, compromisos, sentiments. També en la política. En la mesura que els líders – socials o polítics – siguin capaços de transmetre passió pels canvis, entusiasme per les idees i il·lusió pels reptes, seran capaços de connectar amb els ciutadans. Els ciutadans esperen solucions, però també horitzons, somnis i il·lusió per encarar nous projectes.

Elles representen aquest nou lideratge de consens, no autoritari ni jeràrquic, tenen un nou llenguatge i una nova visió social; són i estan més properes al llenguatge i al sentir de la societat del que molts polítics somiaran estar-hi mai.

Seguiu @vanesahernandez a Twitter.

 
Comentaris

Destaquem