M’he emocionat

M’he emocionat. M’he emocionat de veure gent gran amb la mà tremolosa portant la seva papereta.
M’he emocionat de veure gent votant per altres que ja no hi eren: per tu mare, per tu fill, per tu avi …
M’he emocionat de viure un ambient de cordialitat difícil de repetir: l’alegria es notava a l’ambient, es compartia …
M’he emocionat de veure joves de 16 anys que agafaven la seva primera papereta amb la il·lusió dels dies grans.
M’he emocionat de veure el voluntarisme i les ganes amb què més de 40.000 voluntaris han organitzat una jornada tècnicament perfecta.

El 9N, independentment de què passarà demà o demà passat, ens ha tornat l’alegria i la confiança en nosaltres.
És (ho deia fa uns dies Pilar Rahola) la revolta del somriure. Hi estic d’acord. És molt difícil poder criticar un moviment social, transversal, intergeneracional, cívic, respectuós, democràtic i il·lusionador. És molt difícil deslegitimar un moviment que només pot que generar respecte i admiració. Mig món ens mira justament per això.

M’he emocionat. I com deia la cançó “I amb el somriure, la revolta” de Lluís Llach:

Amb el somriure, la revolta.
Així t’espero i t’imagino
i en l’horitzó de la mirada
el gest utòpic que et reclama.

Que vull trobar amb tu el camí dels estels
per llançar els somnis contra el temps.
Buscar el coratge perdurant en l’intent.
Així t’espero i així em tens.
M’he emocionat i estic convençuda que, plegats, trobarem el camí dels estels.

Seguiu @vanesahernandez a Twitter.