El màrtir Cugat: resplendor de l'estel

'Josep M. Jaumà cerca, ara ja fa més de 15 anys, les arrels del sant Cugat per configurar una història que s'acosti a la realitat'

Cucufate és un nom d'origen bereber. Josep M. Jaumà cerca, ara ja fa més de quinze anys (la primera lectura es va fer el dia 16 de juliol de 2005) les arrels del sant que dona nom a la ciutat per configurar una història que s'acosti a la realitat de l'home nascut a Escilio prop de Cartago, i que és decapitat dins del castrum romà, en un espai avui centre del claustre del monestir, al mateix lloc on es representa aquesta recreació.

Una lectura dramatitzada que reuneix la qualitat d'un vers blanc que obté sempre la cadència imprescindible per fer-lo musical i agradable a l'oïda i la saviesa per inventar, si cal, part de la història del màrtir convertint un legionari romà d'origen africà amb un precedent del sacrifici cristià per amor a la veritat i al proïsme, en aquest cas els habitants del lloc d'Octavià que vol malmetre el Pretor Dacià per construir un castrum potent que garanteixi el pas per la Via Augusta de persones i mercaderies.

La dramatització actual respecta la inicial creada pel sabadellenc Salvador Fité a qui es va homenatjar pel seu estat de salut greu i que Xavier Tor, potent pretor des de la primera representació, assoleix actualment amb rigor. Mantenint el seu personatge des del principi també actua Jaume Pla com l'ancià Octavià, amb l'afegit nou en el text de presentar-se com el més vell del lloc amb noranta-tres anys, una realitat que reafirma la qualitat de la seva actuació rica en matisos de veu i gestuals així com la confirmació del seu amor al teatre vigent tot just després de perdre la seva estimada esposa Laura fa pocs dies.

Carles Cano va ser un Cugat expressiu i versàtil amb moments plens de veritat i un emotiu diàleg amb Montse Noales com Inoa, filla d'Octavià. Esbojarrat primer després amic Pau Cardoner com Tor, fill d'Octavià, i correctes en el seu quefer com soldats Fran Rueda i Manu Fuster, Cristina Suárez com la jove Jafra, Pere Vilaró com amic de Tor, el pagès Medir encarnat per Salva Fenollar, la Dona d'Encarna Adelantado i la vídua de Cugat Eulàlia Cortijos, ambdues també presents en la primera representació.

Una mirada cap al passat que ens hauria de fer pensar en el futur perquè amb diferents vestits, els sentiments i les emocions són idèntiques en el present. Una tradició que cal mantenir en el seu lloc i que confirma, després de setze anys, l'encert de Josep M. Jaumà que ens permet veure, a través de Cugat, l'estel, significat del seu nom i de la seva esperança en un futur millor per tothom.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem