Mecànica Quàntica

Sóc al Claustre del Monestir esperant el fantàstic concert de Cobla organitzat per l’Entitat Sardanista de Sant Cugat. Se’m gira un senyor que no conec i em diu: “Mossèn, em van dir que eres físic. Formo part d’un grup de persones interessades en la Mecànica Quàntica. Podríem quedar un dia per parlar del tema?”.

Tot i que no estic tan en forma com fa uns anys en temes de física, li dic que busquem un dia per reunir-nos però, allà mateix, comencem a parlar sobre la dualitat ona/partícula en els electrons. I és que conèixer la realitat a microescala ens obliga a ampliar els nostres esquemes habituals per poder endinsar-nos en un món més complex.

Comença el concert i les sardanes em fan pensar que la fe no és un pensament irracional, sinó més aviat un coneixement que s’assembla a la quàntica. La fe, molt sovint, ens empeny a obrir els nostres esquemes mentals per poder conèixer millor l’home i Déu. La fe busca conèixer realitats molt “quàntiques” que ens obliguen a formular conceptes segons l’esquema ona/partícula, com el de tres persones divines (el Pare, el Fill i l’Esperit Sant) que comparteixen una única divinitat.

Bé, sona el flabiol, la cobla enfila i les seves ones m’endinsen de ple en el concert.