Mil caràcters no són una imatge

Fer un reportatge dels Gausacs és, sens dubte, un esclat d'emocions: és la captura per l'objectiu fotogràfic d'un seguit d'instants. Un esclat en què es mesclen el silenci de la concentració, la tonada dels músics, les reaccions del públic i la recerca d'un objectiu comú: l'èxit.

La primera vegada que vaig posar-me la camisa de la colla estava molt emocionada de poder relatar fotogràficament com s'aixecava un castell. I, alhora, començava a experimentar els nervis d'una novella, tot esperant que els Gausacs se'n sortissin i descarreguessin el castell.

I és que hi ha una expressió que em produeix una barreja de respecte, il·lusió i admiració: "Som-hi". Una paraula que descriu el moment que deixem de ser un individu i passem a formar part d'una munió, d'una pinya, d'una colla. Aquest és l'instant quan tot comença: ens posem la faixa, els mocadors al cap i al canell i, evidentment, toca capturar tot plegat! Els detalls, els primers plans, el context, les històries i les emocions.

La concentració de cadascú esdevé, aviat, una massa de color verd Collserola, moment en què et quedes al marge de l'epicentre. Comencen a sonar els músics, i amb ells els nervis i, sense voler-ho, esdevens l'espectador i el participant: una dualitat que vivim un bon plegat de Gausacs que també fem possible l'èxit de la colla des de fora del castell.

Immortalitzar l'instant és el privilegi més gran d'un fotògraf. És relatar, pas a pas, el seguit d'intangibles causants de la bellesa i la plasticitat d'un patrimoni centenari: els castells.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.