Mirada de gegant

El dia de Sant Pere van venir a la Missa de Festa Major i, com fan sempre, es posen a primera fila al costat de la columna

Cada dia, quan surto de la casa abacial, em trobo i saludo als meus veïns en Joan i la Marieta. Ells viuen al claustre, van vestits molt elegants, i sempre tenen un somriure als llavis. Com a hobby els agrada molt ballar. Sovint ho fan a la plaça de l’Om però no es perden ni una de les grans festes de Sant Cugat, on se’ls distingeix per la seva alçada i per fer la seva dansa solemne i senyorial.

 

El dia de Sant Pere van venir a la Missa de Festa Major i, com fan sempre, es posen a primera fila al costat de la columna. Us tenia al davant i mentre us observava pensava dins meu: com m’agradaria tenir una mirada com la vostra! Mirada d’altura, del qui sap veure les coses amb perspectiva, de qui mira anys enllà... en definitiva, mirada de gegant. Molt sovint, el dia a dia, la dificultat que estic vivint avui, el problema que ara he de resoldre m’ofega, em fa pensar que no hi ha solució. Joan i Marieta, els vostres més de 4 metres us fan mirar el doble de lluny que nosaltres. Ara us veig i penso: mira més enllà, tingues un horitzó més ample i això em recorda les paraules que tants cops va dir Jesús a l’evangeli “no us preocupeu, el vostre Pare vetlla per vosaltres”. Joan i Marieta, ajudeu-nos a tenir mirada de gegant.

 
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?