Una mirada més enllà

"Sempre he pensat que són precisament les adversitats les que ens fan créixer com a persones", diu Molina

El Covid-19 o coronavirus ha esdevingut la centralitat de les nostres vides. El que va començar sent una crisi sanitària d'origen asiàtic, ha esdevingut una crisi globalitzada d'abast mundial que ja no només és sanitària, sinó que ara també és econòmica.

Tanmateix, sempre he pensat que són precisament les adversitats les que ens fan créixer com a persones, però sobretot com a societat. I crec que hem avançat. Aparentment la conciliació familiar era més part d'una utopia que de la realitat, i l'imprescindible teletreball ho han fet inevitable. De la mateixa manera que el teletreball en si semblava quelcom futurista i ha esdevingut el present de molts treballadors, així com les classes en línia per part de milers d'alumnes.

Consegüentment hem viscut una reducció dràstica dels desplaçaments diaris que han contribuït a una baixada considerable de les emissions de CO₂ i igualment ho ha fet la davallada en vols i vaixells. Semblava impossible i ho hem fet.

Per cap concepte, no voldria caure en una banalització ni pel que fa a la crisi, ni molt menys pel que fa a les víctimes, però sí que voldria fer una mirada més enllà. Tendeixo a pensar que de tot se n'aprèn, i que si bé no podem controlar allò a què ens enfrontem sí que podem escollir la forma en com ho fem.

En aquest sentit, crec que aquesta crisi ens dona l'oportunitat d'escapar de la por als canvis. Si en un cap de setmana hem pogut transformar excepcionalment la nostra manera de viure, estic convençut que amb temps podrem acabar de consolidar aquestes noves formes de fer pròpies d'una societat digitalitzada i responsable, pròpies de la societat del futur.

 
Comentaris

Destaquem